Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Sovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s'ha de confondre
A partir de las cruzadas es cuando nace la leyenda más difundida, la del dragón, en la cual se presenta al santo como un soldado o caballero que lucha contra un ser monstruoso que vivía en un lago y que tenía atemorizada a toda una población situada en Libia.
Dicho animal exigía dos corderos diarios para alimentarse a fin de no aproximarse a la ciudad, ya que desprendía un hedor muy fuerte y contaminaba todo lo que estaba vivo.
Al final ocurrió que los ganaderos se quedaron sin ovejas y decidieron que se le entregaba cada día una persona viva, que sería escogida bajo sorteo.
Un día le tocó a la hija del rey, pero cuando el monstruo iba a comérsela San Jorge la salvó y en el lugar donde el dragón derrama su sangre crece un rosal como signo de amor y amistad.
Es por este motivo que en Cataluña Sant Jordi es el patrón de los enamorados.
La leyenda de San jorge fue escrita en el siglo XIII por Santiago de la Vorágine en su obra “La leyenda Dorada” la más célebre recopilación de leyendas piadosas en torno a los santos y desde luego la más influyente en la iconografía pictórica y escultórica de
los mismosSANT JORDI. LEYENDA
A partir de las cruzadas es cuando nace la leyenda más difundida, la del dragón, en la cual se presenta al santo como un soldado o caballero que lucha contra un ser monstruoso que vivía en un lago y que tenía atemorizada a toda una población situada en Libia.
Dicho animal exigía dos corderos diarios para alimentarse a fin de no aproximarse a la ciudad, ya que desprendía un hedor muy fuerte y contaminaba todo lo que estaba vivo.
Al final ocurrió que los ganaderos se quedaron sin ovejas y decidieron que se le entregaba cada día una persona viva, que sería escogida bajo sorteo.
Un día le tocó a la hija del rey, pero cuando el monstruo iba a comérsela San Jorge la salvó y en el lugar donde el dragón derrama su sangre crece un rosal como signo de amor y amistad.
Es por este motivo que en Cataluña Sant Jordi es el patrón de los enamorados.
La leyenda de San jorge fue escrita en el siglo XIII por Santiago de la Vorágine en su obra “La leyenda Dorada” la más célebre recopilación de leyendas piadosas en torno a los santos y desde luego la más influyente en la iconografía pictórica y escultórica de
Fou a principis del segle XIX quan l'alcoià Miquel Gironès, encarregà fer una imatge del sant "matamoros" no falta de polèmica dins d'alguns sectors catòlics actuals. Iconografia que, al capdavall, i al llarg del segle es convertiria en l'oficial. La iconografia de sant Jordi fins al segle XIX fou la d'aquest amb el Drac. A tal efecte, en les festes del segle XVIII, fins i tot se celebraven actes com els de la Cucafea, que recordaven l'esmentada llegenda.[13] El conjunt escultòric policromat actual és obra de l'escultor valencià Enrique Galarza i Moreno, realitzada el 1940[14] que substitueix al desaparegut durant la guerra civil.
Jorge de Capadocia es el nombre de un hipotético soldado romano de Capadocia (en la actual Turquía), mártir y más tarde santo cristiano. Se le atribuye haber vivido entre 275 o 280 y el 23 de abril de 303. Es considerado pariente de santa Nina. Su popularidad en la Edad Media le ha llevado a ser uno de los santos más venerados en las diferentes creencias cristianas e incluso —en un fenómeno de sincretismo— en las religiones afroamericanas y musulmana de Medio Oriente especialmente Palestina donde le llaman Mar Giries (árabe cristiano) o Al-Khader (árabe tanto cristiano como musulmán).
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ser un militar romà de Capadocia (Turquia) convertit al cristianisme i mort com a màrtir perquè va renegar dels deus romans. És venerat en la religió cristiana i en l'Islam, sent un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana.
Conta la llegenda escrita per Iacopo da Varazze al segle XII, que Sant Jordi, un soldat romà, va matar un drac que volia menjar-se a la princesa Cleondolinda.
Diuen que els voltants de un poble vivia un drac ferotge, que soles en el seu alè podía matar tota la gent del poble. Per a que no ho fera, tenien que portar-li dos ovelles cada dia. Quan se van acabar totes les ovelles del poble, van decidir donar-li cada dia una persona. Esta persona la triaven a sorteig. Un dia al sorteig, li va tocar a la princesa Cleodolinda. Però quan el drac estava apunt de menjar-se la princesa, va ixir un cavaller en un cavall blanc que va salvar a la princesa i va portar el drac al poble. De la sang que va caure del drac, va nàixer un roser ple de roses rojes, del que Sant Jordi va agafar una rosa i li la va regalar a la princesa.
Sant Jordi, segons la llegenda,era el que va matar al dragó i va salvar a la princesa. La princesa anava a ser sacrificada per a satisfer la fam del dragó.
Sant Jordi dióspolis palestina v 207 nicomèdia bitíma 303 és verenat en la majoria de confessions cristanes esdevenint un dels populars , especialment durant l´Edat mitgana.No obstan aixo la seva historcitat és discutida, probablement,és un personatge llegendari.
Sant Jordi,conta la llegenda,va ser un militar que va salvar una princesa i el seu poble de ser devorats pel drac.Va ser un militar romà convertit al cristianisme i va morir com a martir per no voler renunciar de la seua fe
El dia de san jordi es la celebracio de la mort d`aquest sant, el dia 23 d`abril l`any 303, en cataluña es el dia dels enamorat, en el siglo xv era la costum regalar un rosa vermella ( com la sang) a la persona que vols.Al principi del segle xx es diu que es la costum regalar un llibre al xic y per eise motiu es celebre el sia del llibre.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romá naixcut en el sigle III en Copaclocia(TURQUIA ) que seria baix les ordenes de l'emperador que le manava a perseguir a els cristians i per aquesta raó va ser decapitat per eixa mateixa gent.Molt promte es va començar a venerar com un sant en la zona oriental del imperi romá i molt prompte van apareixer histories lligades a la seua figura ente ells la llegenda del drago.
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Sovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s'ha de confondre.
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
ResponEliminaSovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s'ha de confondre
SANT JORDI. LEYENDA
ResponEliminaA partir de las cruzadas es cuando nace la leyenda más difundida, la del dragón, en la cual se presenta al santo como un soldado o caballero que lucha contra un ser monstruoso que vivía en un lago y que tenía atemorizada a toda una población situada en Libia.
Dicho animal exigía dos corderos diarios para alimentarse a fin de no aproximarse a la ciudad, ya que desprendía un hedor muy fuerte y contaminaba todo lo que estaba vivo.
Al final ocurrió que los ganaderos se quedaron sin ovejas y decidieron que se le entregaba cada día una persona viva, que sería escogida bajo sorteo.
Un día le tocó a la hija del rey, pero cuando el monstruo iba a comérsela San Jorge la salvó y en el lugar donde el dragón derrama su sangre crece un rosal como signo de amor y amistad.
Es por este motivo que en Cataluña Sant Jordi es el patrón de los enamorados.
La leyenda de San jorge fue escrita en el siglo XIII por Santiago de la Vorágine en su obra “La leyenda Dorada” la más célebre recopilación de leyendas piadosas en torno a los santos y desde luego la más influyente en la iconografía pictórica y escultórica de
los mismosSANT JORDI. LEYENDA
A partir de las cruzadas es cuando nace la leyenda más difundida, la del dragón, en la cual se presenta al santo como un soldado o caballero que lucha contra un ser monstruoso que vivía en un lago y que tenía atemorizada a toda una población situada en Libia.
Dicho animal exigía dos corderos diarios para alimentarse a fin de no aproximarse a la ciudad, ya que desprendía un hedor muy fuerte y contaminaba todo lo que estaba vivo.
Al final ocurrió que los ganaderos se quedaron sin ovejas y decidieron que se le entregaba cada día una persona viva, que sería escogida bajo sorteo.
Un día le tocó a la hija del rey, pero cuando el monstruo iba a comérsela San Jorge la salvó y en el lugar donde el dragón derrama su sangre crece un rosal como signo de amor y amistad.
Es por este motivo que en Cataluña Sant Jordi es el patrón de los enamorados.
La leyenda de San jorge fue escrita en el siglo XIII por Santiago de la Vorágine en su obra “La leyenda Dorada” la más célebre recopilación de leyendas piadosas en torno a los santos y desde luego la más influyente en la iconografía pictórica y escultórica de
los mismos
Fou a principis del segle XIX quan l'alcoià Miquel Gironès, encarregà fer una imatge del sant "matamoros" no falta de polèmica dins d'alguns sectors catòlics actuals. Iconografia que, al capdavall, i al llarg del segle es convertiria en l'oficial. La iconografia de sant Jordi fins al segle XIX fou la d'aquest amb el Drac. A tal efecte, en les festes del segle XVIII, fins i tot se celebraven actes com els de la Cucafea, que recordaven l'esmentada llegenda.[13] El conjunt escultòric policromat actual és obra de l'escultor valencià Enrique Galarza i Moreno, realitzada el 1940[14] que substitueix al desaparegut durant la guerra civil.
ResponEliminaJorge de Capadocia es el nombre de un hipotético soldado romano de Capadocia (en la actual Turquía), mártir y más tarde santo cristiano. Se le atribuye haber vivido entre 275 o 280 y el 23 de abril de 303. Es considerado pariente de santa Nina.
ResponEliminaSu popularidad en la Edad Media le ha llevado a ser uno de los santos más venerados en las diferentes creencias cristianas e incluso —en un fenómeno de sincretismo— en las religiones afroamericanas y musulmana de Medio Oriente especialmente Palestina donde le llaman Mar Giries (árabe cristiano) o Al-Khader (árabe tanto cristiano como musulmán).
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ser un militar romà de Capadocia (Turquia) convertit al cristianisme i mort com a màrtir perquè va renegar dels deus romans. És venerat en la religió cristiana i en l'Islam, sent un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana.
EliminaConta la llegenda escrita per Iacopo da Varazze al segle XII, que Sant Jordi, un soldat romà, va matar un drac que volia menjar-se a la princesa Cleondolinda.
Diuen que els voltants de un poble vivia un drac ferotge, que soles en el seu alè podía matar tota la gent del poble. Per a que no ho fera, tenien que portar-li dos ovelles cada dia. Quan se van acabar totes les ovelles del poble, van decidir donar-li cada dia una persona. Esta persona la triaven a sorteig. Un dia al sorteig, li va tocar a la princesa Cleodolinda. Però quan el drac estava apunt de menjar-se la princesa, va ixir un cavaller en un cavall blanc que va salvar a la princesa i va portar el drac al poble. De la sang que va caure del drac, va nàixer un roser ple de roses rojes, del que Sant Jordi va agafar una rosa i li la va regalar a la princesa.
Sant Jordi, segons la llegenda,era el que va matar al dragó i va salvar a la princesa.
ResponEliminaLa princesa anava a ser sacrificada per a satisfer la fam del dragó.
Sant Jordi dióspolis palestina v 207 nicomèdia bitíma 303 és verenat en la majoria de confessions cristanes esdevenint un dels populars , especialment durant l´Edat mitgana.No obstan aixo la seva historcitat és discutida, probablement,és un personatge llegendari.
ResponEliminaSant Jordi,conta la llegenda,va ser un militar que va salvar una princesa i el seu poble de ser devorats pel drac.Va ser un militar romà convertit al cristianisme i va morir com a martir per no voler renunciar de la seua fe
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl dia de san jordi es la celebracio de la mort d`aquest sant, el dia 23 d`abril l`any 303, en cataluña es el dia dels enamorat, en el siglo xv era la costum regalar un rosa vermella ( com la sang) a la persona que vols.Al principi del segle xx es diu que es la costum regalar un llibre al xic y per eise motiu es celebre el sia del llibre.
ResponEliminaConta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romá naixcut en el sigle III en Copaclocia(TURQUIA ) que seria baix les ordenes de l'emperador que le manava a perseguir a els cristians i per aquesta raó va ser decapitat per eixa mateixa gent.Molt promte es va començar a venerar com un sant en la zona oriental del imperi romá i molt prompte van apareixer histories lligades a la seua figura ente ells la llegenda del drago.
ResponEliminaFa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
ResponEliminaEl monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
ResponEliminaSovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s'ha de confondre.